ATENCIÓ: Les coses que anirem posant en aquest apartat s'aniran esborrant quan deixin de ser "actualitat".

--------------------------------------------------

HEM COMENÇAT UN BLOG NOU QUE POTSER PODRÀ ANAR SUBSTITUINT AQUEST.

EL PODEU VISITAR CLICANT A:

http://perafita.wordpress.com

**************

Ara sí que, passats els freds rigurosos de l'hivern i arribada la primavera, hen de pensar en la reunió del grup. No ho podem pas fer en aquestes dates de Setmana Santa i Pasqua. Us proposem, doncs, que esperem a fer-la el dissabte dia 14 d'abril, ja passades les festes.

Aquí van apareixent els capitols de la història que es van publicant al nostre full  Perafita, Història i Memòries. Aquests textos són obra de Gonzalo Costa.

1. Introducció

     Aquesta obra pretén omplir un buit que existeix en el coneixement del poble de Perafita i vol facilitar una primera aproximació a aquest passat, llegir  Introduccio.pdf

    1.1 Situació Geogràfica

     Al bell mig del Lluçanès, trobem el terme municipal de Perafita que limita al nord est amb Sant Agustí de Lluçanès, a l’est amb Sant Boi de Lluçanès, al sud amb Olost i a l’oest amb Sant Martí d’Albars i Lluçà. llegir  Situacio_geografica.pdf

     1.2 Límits Parròquia-Municipi

     Els límits de la parròquia i del municipi no coincideixen.  L’àrea geogràfica que ocupen es diferent. llegir  Limits_parroquia-municipi.pdf

    1.3 Rieres i la seva Flora i Fauna

     La vessant del Ter que mira a la plana de Vic, és més abrupte i encinglerat, amb rieres de curs ràpid i valls curtes, que la vessant del Llobregat que mira al Bages i al Berguedà, llegir  Rieres_Flora_Fauna.pdf

    1.4 Clima

    Perafita té un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental. La temperatura mitjana anual és de 10º C, llegir  Clima.pdf

2. Prehistòria i Història Antiga

     Quan el mar, que omplia les terres que després foren les comarques centrals de Catalunya, quedà completament sec, o sigui en el període terciari o època neozoica, van aparèixer els paratges on ara hi ha Perafita i llegir  Prehistoria_HistoriaAntiga.pdf

3. Edat Mitjana

    3.1 Primeres notícies de Perafita

     És ben sabut que en aquells temps, amb el nom de Marca Hispànica o frontera de Septimània era coneguda Catalunya, convertida pels carolingis en un dels comtats del regne aquità. llegir Primeres_Noticies.pdf

    3.2 Segles X al XIII  

     ....Amb el temps es conreen oliveres, pomeres, pereres, alguns horts i plantes per a la indústria com el lli i el cànem que es teixien a moltes cases. llegir  Segles_X_al_XIII.pdf

    3.3 Segle XIV

     L’any 1333, els cronistes parlen de l’any com “lo mal any primer” degut a una etapa de fam i mortaldat. L’any 1362 s'anomena el de “la mortaldat dels infants”. llegir  Segle_XIV.pdf

    3.4 Perafita i el Castell de Lluçà

     Lluçà segons el diccionari de Labernia vol dir trempat, eixerit; comarca ben conreada, espill d’activitat de sos fills, que del rocós terrer han sapigut convertir en jardí de la pròvida naturalesa.
llegir  Perafita__Castell_de_Llu.pdf

        3.4.1 Perafita i la baronia de Lluçà. Segles X a XIII

          Des de començaments del segle XI a Perafita hi havia una propietat alodial dels senyors de Besora. L'any 1082, aquesta propietat fou donada al bisbe Berenguer Sunifred o Seniofred de Lluçà llegir Perafita_BaroniaLlu_SeglesX_XIII.pdf

       3.4.2 Perafita i la baronia de Lluçà. Segles XIV a XV

         El Compromís de Casp va ser el fet central de la primera meitat del segle XIV, mentres que la guerra contra Joan II ho va ser de la segona. llegir  Perafita_BaroniaLlu_SeglesXIV_XV.pdf

4. Perafita. Segles XVI a XVII

     L’any 1513, apareix per primera vegada el Lluçanès com una de les demarcacions en que està dividida Catalunya. És en una relació de l’any 1513 que va publicar segles després el geògraf Carreras Candi, on   surten 18 vegueries i 10 sotsvegueries. (Prats de Lluçanès. 905-2005, Anna Gorchs i Font). llegir  Segles_XVI_XVII.pdf

5. Les Vegueries

     Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187 quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, per reconèixer-li el vassallatge. llegir  Vegueries.pdf

6.

5.1 L’Església

5.2 El nom

5.3 Les Construccions

5.4 Masos, Cases de Pagès,Masies i Cases del Poble

5.4.1 Masos

5.4.2 Cases de Pagès

5.4.3 Cases del Poble

6. Guerra de Remences

6.1 Vida Social i Activitat Econòmica

7. Guerra dels Segadors

8.Guerra del Francès

8.1 Vida Social i Econòmica

8.2 Bandidatge

9. Guerra de Successió

9.1 Vida Social i Econòmica

9.2 Quintes

10. Segle XIX

10.1 Guerra de la Independència

10.2 Guerres Carlistes

10.3 Vida Social i Econòmica

10.4 Indumentària

10.5 Monedes

10.6 Oficis

10.7 Bruixes

11. Segle XX

11.1.Segona República

11.2 Guerra Civil

11.3 La Postguerra de Franco

11.4 Vida Social i Econòmica

11.5 Festes, Costums i Tradicions

12. Llegendes

13. De la Postguerra al Segle XXI

14. Demografia

14.1 Nombre d’Habitants

15. Església Romànica de Santa Margarida de Vilaltella

16. Santuari del Remei

17. Altres Capelles

18. Les Fonts

19. Personatges Il·lustres

20. Fonts i Bibliografia

ETROCONTES

Edición

Una gran nevada negra

Ni el gall del corral de l'Hostal Nou ni el perdigot que saludava cada matí des del turonet de la font de la Cordera no es van deixar sentir aquella matinada fatídica dels sants innocents de 1958. I el Peret des del llit es va adonar de que ja li entrava llum per l'escletxa de la finestra i que aquell matí li havien fallat aquells despertadors de les altres matinades. Es va aixecar del llit d'una revelada i va obrir ben a poc a poc el finestró, sospitant que la blancor de la neu el podria enlluernar. S'ho va haver de mirar quatre vegades aixecant el cap tan com li permetia el seu gep que quasi bé li feia tocar de cap a terra. Esperança!!! Roseta!!! Dolores!!! Em penso que hem arribat a la fi del món, ha fet una bona nevada però avui la neu ha caigut negra. Negra, Déu meu, NEEEGRAAA!!!

Encara no havien tingut temps de calçar-se els espardenyots o els esclops i sortir a veure què passava, que el gos va fer uns lladrucs i el batall de la porta de baix va donar tres cops secs i compassats que van trobar una primera resposta en un gran bram de l'ase des de l'estable.

-- Roseta, surt a veure qui pot haver vingut a aquestes hores de dematí!

I la Roseta, la més lleugera de la casa, va baixar a obrir adeleradament, no pas sense abans haver guipat des del finestró del menjador i adonar-se de que els visitants eren el Pere Pregones i el Pepet Sampons, alcalde i agutzil respectivament.

-- I ara..., això comença a fer pudor de resclosit... -- rondinava amb ella mateixa mentre baixava els graons de l'escala de dos en dos...

Els grinyols del forrellat de la porta es van enllaçar amb un gran rebombori al cel, i al moment d'obrir la porta va quedar tan estorada que no va tenir esma ni per saludar les autoritats presents que també s'havien girat a mirar al cel embadalits. Un gran ocellot s'acostava amenaçador cap a la casa amb una remor d'ales eixordadora; comparat amb el gall, aquell dia silenciós, del seu corral en feia cinquanta o seixanta..., un monstre, vaja, un autèntic monstre... “Un helicoptre”, va dir el Pepet, que hi entenia...

--Roseta-- va dir el Pere amb veu ronca i trencada per l'emoció-- a la torre del petroli ha sortit això, PE-TRO-LI!!! i no et pensis pas que un parell de garrafes, no; sembla que si no ho tapessin ben aviat ens inundaria tots els camps i les cases. Ja podeu agafar els drapaus ben de pressa i cap a cal Pensiró s'ha dit, a menjar i dormir fins que vegem com van anant les coses, que aquí ben aviat us hi quedaríeu escaldats... No hi patiu, que algú pagarà la broma, i segur que ben pagada; no sé si ho heu sentit a dir, però del petroli en diuen l'or negre i aquí es tracte de que tots nadarem en l'abundància d'aquest or d'aquí a no gaire dies...

El Pepet es va treure la gorra d'agutzil i es va gratar el cap amb parsimònia, impressionat per la marxa que començaven a prendre els fets que es produïen. Va sentir l'impuls de fer un toc de corneta per donar algun relleu a la jornada i per convocar a tot el poble a la festa, però es va contenir a temps pensant que des d'aquell clot tampoc no el sentirien els del poble...

A l'eixida van començar a treure el cap tímidament l'Esperança, el Peret i la Dolores i van saludar a les autoritats, ja amb una mica més d'eufòria, i l'ase també va repetir el seu bram, però aquesta vegada eixordador. La Dolores ja començava a pensar si caldria ampliar la botiga de la Plaça i si seria convenient d'encarregar més pega-dolça de la grossa i caramels dels més bons, més sucre, vi dols, torrons i confitures als viatjants. L'Esperança es mirava amb pena les nogueres i les pomeres que potser tenien els dies comptats. A la Roseta li va semblar que lo més urgent en aquell moment era fer les pastes pels ànecs i les gallines, munyir les vaques i proveir a tot el bestiar, després... “ja en parlarem de tot això”. El Peret, en canvi, no pensava ni en el futur ni en el present, es va quedar amb el cap en blanc i no estava per res: “que ho pensin les autoritats i a mi ja m'estarà bé”.

De sobte, quan encara discutien la jugada, es van rebentar tots els taps i les comportes, la torre del petroli va quedar voltada d'un sortidor negre que s'enfilava cap al cel cada cop més amunt i els van començar arribar gotes negres i espesses que els esquitxaven la camisa i que amenaçaven de grans temporals. I tots van començar a fugir contents i esperançats costa amunt de cara al poble: “a veure si ara, després de tota una vida de treballs i privacions ens haurà arribat l'hora de menjar bé i viure feliços...” I passant pel Castell alguns se'l miraven una mica de reüll, pensant potser que totes aquelles magnificències en poc temps no serien gran cosa comparades amb la gran fecunditat d'aquell OR NEGRE.

Quina nevada, Déu meu, quina nevada!!! No pot pas ser una innocentada...

Ramon de Cal Janet

************

Fet i fet, ja eren quarts de nou quan van arribar a la Plaça per ficar-se cap a Cal Pensiró i resoldre entre tots aquell primer problema que plantejava l'or negre als de l'Hostal Nou. El Pere es va quedar a casa tot baixant, l'agutzil era prou per encarregar a la fonda aquelles habitacions i manutenció dels germans afectats.

I vet-aquí que a la Plaça ja hi havia aparcada una furgoneta que portava escrit en lletres grosses, colorades i vistoses NO-DO. Quina cosa més estranya, aquests encara no els havíem vist mai per aquí...

Quan el Pepet va poder explicar el motiu de la visita tant la Pilar, com el Sidro com la Núria van començar a fer algun cop de cap de displicència i, acabada l'explicació del motiu de la visita, la resposta no va poder ser més que estricta i definitiva: "Ens sap molt molt greu, però fa deu minuts que els del NO-DO ens han reservat per tres mesos totes les habitacions que teníem disponibles, i més n'haurien volgut..."

-Això ja es comença a complicar - va pensar el Pepet-, des del primer dia que van venir a posar la torre a mi tot això no m'ha fet gens de gràcia. De moment ja tenim gent del poble que per ara no saben on aniran a dormir aquest nit que ve... Jo això de l'or negre ho veig una mica morat.

RdcJ

**************